SONNET 66
Tir'd with all these, for restful death I cry,
As, to behold desert a beggar born,
And needy nothing trimm'd in jollity,
And purest faith unhappily forsworn,
And gilded honour shamefully misplac'd,
And maiden virtue rudely strumpeted,
And right perfection wrongfully disgrac'd,
And strength by limping sway disabled,
And art made tongue-tied by authority,
And folly, doctor-like, controlling skill,
And simple truth miscall'd simplicity,
And captive good attending captain ill.
Tir'd with all these, from these would I be gone,
Save that, to die, I leave my love alone.
LXVI
Cansat d’aquestes coses, vull una mort calmada:
Contemplar com el mèrit ha nascut sense ajuda
I un no ningú s’adona amb seda setinada,
i la fidelitat, per desgràcia abatuda,
i per vergonya, el fals honor en llocs ben alts,
i la puresa rudement prostituïda
i l avera excel•lència sense honors als portals
I la força per lleis inútils impedida,
I les arts enmudides per les autoritats,
I, com a savi, el foll controlant el talent,
I de les veritats dir-ne simplicitats
I el bé captiu, del pitjor mal, ser-ne servent.
Fora millor morir, de tot això cansat,
Si no fos deixar sol el meu enamorat.
(trad. Salvador Oliva)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada